Sábado 4 de abril. Sede de Musikeon, 19h (c/ Humanista Honorato Juan, 13. Valencia. Tel. 963 107 159. www.musikeon.net).

Lunes 6 de abril. Conservatori Professional de Música “José Manuel Izquierdo” de Catarroja, 19.30h (c/ Josep Serra Carsí, 15. Catarroja (València) www.conservatoricatarroja.es)

Domingo, 19 abril. Ateneu Barcelonès, 18.30h (c/ Canuda, 6. Barcelona. www.ateneubcn.org)

I parte:

W. A. Mozart (1756-1791): Sonata K457, en do menor (1784) 

Frederic Chopin (1810-1849): Balada nº 2, op. 38, en fa mayor (1836-39)

Alban Berg (1885-1935): Sonata op. 1 (1907-08)

II parte:

Robert Schumann (1810-1856): Sonata en sol menor, op. 22, primera versión (1830-35) 

Dónde? En la academia Ars Xikanda, en Valencia. c/ Guillem de Castro, 65, 46001 Valencia

Cuándo? El lunes 15 de diciembre, a las 22.30h

La entrada son 7 euros, 5 si la compráis anticipada. Para más información y reservas: 96 327 03 30 / 615 578 344, y www.xikanda.com

Obras de… Beethoven, Brahms, Klein y Prokofiev

Quan? dijous, 4 desembre de 2008, 3 passes de 30 minuts: 18, 19, 20 h (Atenció, programes diferents a cada passe!!)

On? Fundació Mas i Mas, c/Marià Cubí, 199. 08021 BCN

Obres de… Beethoven, Brahms, Prokofiev, Mompou, Montsalvatge i Rzewski.

Diumenge, dia 9, a les 19 h: Ateneu Barcelonès (c./Canuda, 6. Telèfon 93 343 61 21)

més info 

Dilluns, dia 10, a les 20 h: Col·legi Major Penyafort (Diagonal, 643)

PROGRAMA:

I part 

L. Beethoven: Sonata op. 10 n.2, en fa major

                  Allegro

                  Allegretto

                  Presto

F. Mompou:  Paisatges

                  La font i la campana

                  El llac

                  Carros de Galícia

J. Brahms:  Variacions sobre un tema hongarès, op. 21 n.2, en re major 
 

II part 

S. Prokofiev:  Sonata n.6, op. 82

                  Allegro moderato

                  Allegretto

                  Tempo di valzer lentissimo

                  Vivace

Concert de 30 minuts, en tres passes: 19, 20 i 21 h. Preu: 6 euros (o 4 per estudiants i jubilats). Barcelona: La Pedrera (Passeig de Gràcia, 92). Més info a la web de la Fundació Mas i Mas

 Programa:

György Ligeti (1925-2006): Étude 2 “Cordes à vide” (1985)

Gideon Klein (1919-1945?): Sonata (1943)

Frederic Rzewski (1938): Cadenza (con o senza Beethoven) (2003)

Luis Codera Puzo (1981): Estudio 1 “La Mano Armada” (2006)*

*Estrena absoluta

“La música pop, el jazz, el folk i les tradicions clàssiques de les diferents cultures, així com l’avantguarda experimental, es disputen les oïdes d’una nova generació. En aquesta caòtica barreja i interacció de valors, és difícil aferrar-se a una única estètica. Cap de les formes d’expressió anteriors sembla manifestament superior a la resta: totes ofereixen àrees interessants per explorar. És difícil continuar lligats a la idea occidental de progrès històric linial, amb la seva implícita suposició de la superioritat d’occident”.

 (Frederic Rzewski: “The Song of the Sphinx”, juliol de 1986)

 El compositor, pianista i improvisador Frederic Rzewski (Westfield, Massachussets, 1938 ) porta decades somiant un món on tradicions, cultures i persones conviuen en igualtat de condicions, i el seu art n’és un reflex: la seva obra més coneguda, les 36 Variacions sobre “El Pueblo Unido Jamás Será Vencido” (1975) mostren una varietat d’estils i formes musicals que, més enllà de la simplista etiqueta de l’eclecticisme, deixen entreveure una manera d’entrendre l’art i el món, on cap cultura s’imposa a la resta. La seva Cadenza (con o senza Beethoven) és una cadença escrita per al Concert op. 58 de Beethoven, i les seves dimensions fan que el propi Rzewski proposi de ser interpretada com a peça autònoma. Aquesta obra és un exemple de com, per a Rzewski, la barrera entre composició i interpretació de les obres del passat sembla estar molt desdibuixada, ni més ni menys de com ho va estar al passat, fins principis del segle XX.

És precissament la imposició d’una cultura sobre una altra la que va acabar amb la vida i la música de Gideon Klein (Prerov, 1919 – Auschwitz-Furstengrube, 1945), compositor i pianista jueu d’enormes qualitats, l’obra del qual ha estat descoberta, en gran part, a la dècada dels 90. La seva Sonata (1943) mostra un llenguatge d’un compositor influït per Schoenberg, Mahler i Bartók, entre d’altres; i a més sembla evocar el món sonor del camp de concentració de Terezin, lloc on va ser escrita: escoltem ritmes de marxa, tocs de trompeta, cançons nostàlgiques i també l’eco dels balls que les orquestes de reclusos tocaven per l’entreteniment dels seus propis botxins.

Un altre compositor que també ha integrat al seu llenguatge tradicions ben diverses és György Ligeti (Dicsőszentmárton, 1925 – Viena, 2006): des de les harmonies colorístiques del jazz de Bill Evans fins a la superposició dels ritmes i timbres del Gamelan del sud-est asiàtic, però també els estudis per a piano mecànic de Conlon Nancarrow, les polifonies vocals pigmees i les teories matemàtiques més avançades. Els seus Estudis per piano son una aportació al repertori pianístic a l’alçada de les anàlogues composicions de Chopin, Liszt, Debussy, Scriabin, Rachmaninov, Bartók o Stravinsky; i cadascuna de les peces es basa en el desenvolupament d’un material molt concret. “Cordes à vide” (cordes a l’aire), dedicat a Pierre Boulez, està construït per intervals de quinta superposats, els mateixos que es produeixen en tocar les cordes a l’aire dels instruments de corda fregada.

Aquesta tarda tindrà lloc l’estrena absoluta d’un nou Estudi per piano, del compositor Luis Codera Puzo (Barcelona, 1981). L’estudi està enfocat al treball d’un aspecte tècnic clau per als pianistes moderns, però poc tractat com a problema específic: l’enfortiment de la musculatura de la mà. Els seus passatges d’acords, juxtaposats a textures cristalines, exigeixen una mà muscularment preparada: “armada”, com van proposar teòrics de la tècnica pianística com Vicente Scaramuzza i Franco Scala. L’indudable interès d’aquesta pàgina és una bona mostra del moment de gran vitalitat que viu la composició pianística en aquests inicis del segle XXI: un moment que convida a mirar amb esperança el futur del piano i dels seus intèrprets.

Diumenge, 15 JUNY. L’Auditori, sala Pau Casals, 19 hores.

Part I: Final dels VI Premis Tutto, amb el Trio Alquímia, Sax Sons i el pianista Andreu Gallén.

Part II: Presentació dels CD editats per D+3 recentment, entre ells, Hier ist Friede, el meu primer disc en solitari. Interpretaré una mostra del disc en directe, la Sonata de Gideon Klein, compositor i pianista jueu assassinat pels nazis quan només tenia 25 anys, el 1944 (no se sap ben bé a quina “partida”, per tant potser va ser el 1945…). La seva Sonata per piano és una mostra del seu contundent talent, influit per tantes diferents músiques d’aquella època.

Proyecto final de Ophélie Derieux! Miércoles 28 mayo, 13 h; en la Sala Tete Montoliu del Auditori de Barcelona.

¿Quién dijo que la música contemporánea “no responde a los gustos del público”? Para romper este falso mito que tantos han utilizado con intereses bien distintos, Ophélie Derieux nos ofrece un espectáculo en el que distintas artes interactuarán, bien sea porque las obras han sido pensadas para ser escenificadas, o bien porque se ha hecho una propuesta escénica en piezas compuestas para la escucha pasiva tradicional.

Jolivet: Chant de Linos, para flauta y piano

Berio: Sequenza II para flauta, con recreación de Wendy, bailarina hip-hop.

Crumb: Vox Balaenae for three masked players; con Celia Torres (vc) y Mireia Vendrell (pn)

Just4fun y Ophélie Derieux: Sonatina (¡!)

23 de maig. 20 h. Sala d’orquestra de l’Esmuc (Padilla, 155, BCN)  

PROGRAMA:

Claude Debussy (1862-1918): Images II (1907)
                      Cloches à travers les feuilles 
                      Et la lune descend sur le temple qui fut
                      Poissons d’or

Ludwig van Beethoven (1770-1827): Concert n.º 4, op. 58, en sol major

 I – Allegro moderato. Cadença: Frederic Rzewski (1938): Cadenza con o senza Beethoven (2003)

Luis Codera Puzo (1981): Estudi 1: La Mano Armada (2006)

Robert Schumann (1810-1856): Sonata op. 22, en sol menor (versió original:1830-35) 
                                    So rach wie möglich
                                    Andantino. Getragen
                                    Scherzo. Sehr rach und markiert
                                    Presto Passionato

[Foto: Ferran Montenegro]

Por Josep Lluís Galiana:

Tal y como sucedió con el ciclo de conciertos «Nuevas Miradas» del año pasado, Musikeon ha vuelto a repertir el éxito con una nueva propuesta musical realmente extraordinaria. Dentro del ciclo del mismo nombre pero en la versión 2008, Luca Chiantore, director de esta exclusiva empresa de servicios musicológicos y formación musical especializada, contó nuevamente con la joven pianista catalana Mireia Vendrell. Arropada, en esta ocasión, por un también joven y talentoso quinteto de cuerda, presentó «un concierto muy particular —en palabras de este pianista y musicólogo italiano— «por la reflexión que plantea en torno al concepto de obra y estilo musical como una unidad, como un objeto finito, a partir de tres composiciones bien distintas, con lenguajes diferentes, pero a la vez con algo en común.»
Otros alicientes de este particular programa radicaban en la primera ejecución pública en España del polémico arreglo camerístico del Concierto nº 4 en sol mayor, op. 58, versión para piano y quinteto de cuerda (1807), de Beethoven, según el manuscrito 1264/3 de la Staatsbibliothek de Berlín, descubierto en 1988 por el musicólogo alemán Hans Werner Küthen. También, se pudo escuchar por primera vez en España la Cadenza (con o senza Beethoven) (2003), del compositor norteamericano Frederic Rzewski (1938), construida a partir del 4º Concierto de Beethoven en su doble versión como obra aislada y como cadencia de la obra del genio nacido en Bonn.
Para completar el concierto celebrado el viernes pasado en la sala del Club Diario Levante, con la colaboración de Clemente Pianos, Mireia Vendrell interpretó la Sonata en sol menor, op. 22, de Schumann, pero en su primera versión, finalizada en 1835, y con el final original, «un último movimiento que transfigura el sentido de toda la composición».
La reflexión que se puede extraer de todo ello es, sin duda, la forma, el pensamiento, que un intérprete de nuestros días puede realizar de la música del pasado a partir de la contemporaneidad. Una reflexión que ya pudimos escuchar hace apenas un año con otro programa bien distinto, en el que Vendrell desplegó toda su sensibilidad, toda su energía creadora y su gran personalidad como pianista. Mireia Vendrell (Barcelona, 1986) dejó constancia de que su progresión artística es imparable. Ha ganado en recursos léxicos: dice y expresa mucho más y mejor. Su espíritu inquieto, curioso y apasionado procura al oyente perspectivas únicas y muy personales sobre obras, lenguajes y estilos musicales diferentes.
El trabajo dinámico, la búsqueda de nuevos colores y matices cromáticos y el equilibrado ajuste agógico que Vendrell desempeñó sobre la impetuosa, y a la vez delicada, Sonata de Schumann, sin duda una de las obras cumbre del Romanticismo alemán, fue la mejor carta de presentación de una intérprete que tiene mucho que decir. Las recreaciones de Vendrell muestran una visión muy particular y poliédrica de la música de hoy y de ayer. Tal vez, ése sea el atractivo o la condición de Vendrell: una pianista interesada en el repertorio del siglo XX y en las músicas de nueva creación (incluida la improvisación, propuesta por Rzewski en su Cadenza), pero que vuelve su mirada sobre las grandes obras y autores del imprescindible patrimonio musical occidental para saber de dónde venimos.
 

Josep Lluís Galiana. Publicado en Levante-EMV. 22 de abril de 2008
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?

El trabajo de Ethos duo se ha vuelto a valorar en un concurso, esta vez en el Concurs Arjau. La final tuvo lugar en el Auditori Winterthur de la Illa Diagonal, el sábado 26 de abril, y tocamos Chant de Linos, de André Jolivet 

Si te ha gustado, sigue escuchándonos… Le Merle Noir, de Olivier Messiaen.